Visita als Camps de Treball de Piura

La professora Carme Vega i jo mateixa hem estat a Piura amb els nostres estudiants aquesta passada setmana.

Han estat uns dies molt intensos en els que dimecres 19 vàrem tornar a Santo Domingo per tancar l’estada, parlant amb totes aquelles persones que van mantenir contacte amb Vince, el seu condol ha estat sincer i les mostres de suport i d’estimació constants. Tenien una gran preocupació perquè el Campus desprès d’aquesta tragèdia que ens ha sacsejat a tots, retirés el seu ajut el proper any, els vàrem tranquil·litzar, tornarem el proper juliol, per nosaltres abandonar no ha estat mai una opció.

El mateix dimecres ens reunim amb els estudiants de Huarmaca que baixen a Piura amb en Tomás al seu davant, sopem plegats i dijous dia 20 al matí el grup de Montero amb l’Eli, com a responsable, arriba al Centro de Reposo, el grup està complert. Ens conforta estar tots junts, dinem plegats i compartim experiències.

Al vespre assistim a una missa concelebrada, en memòria de Vince, presideix el Bisbe de Chulucanas i concelebren els sacerdots de les tres parròquies on han estat els estudiants i voluntaris aquests darrers dies. Les paraules del Padre Bentura de Santo Domingo són profundes i sentides, ens emocionen a tots; també són un record al nostre professor i amic les paraules del Bisbe que ens demana que tornem, que continuem amb el projecte i ens dona ànims i estimació que vol fem arribar a la família en el nom de tota la Diòcesis. Així ho farem. Al final de la celebració totes nosaltres li dediquem a Vince una cançó, ens sembla que així li fem el nostre homenatge personal.

Divendres 21 ens reunim amb el Gerent del Centro de Reposo per donar les gràcies per tot el suport i acompanyament als estudiants rebuts els dies anteriors a la nostra arribada i també per començar a planificar les actuacions de l’any vinent; ens reunim també amb el Germà Beningno superior de la Comunitat i amb la Germana Maria Helena, també per donar les gràcies per com van acollir i cuidar a Berta, Elsa, les dues Martas, Núria i Joana. Elles, les noies del grup de Santo Domingo, han decidit quedar-se i continuar amb el projecte de solidaritat, s’integren en altres grups i segueixen endavant, agafem forces de la seva fortalesa i ànims de la seva maduresa i determinació. El dia 22 dissabte iniciem la tornada a Barcelona.

Fins sempre, Vince.

Amèlia Guilera, Directora Campus Docent SJD

Anuncis

Ùltima setmana a Huarmaca

Bona tarda sus majestades,

Com l’anterior, ens vam separar en dos grups: unes a la Posta i a l’aldea infantil i les altres al Tecnológico.

Amb aldea infantil, vam projectar “El circo de las mariposas” i vam continuar tractant els temes de l’autoestima i l’autoconcepte. Una vegada més, ens sorprèn la seva manera de raonar i de fer-se preguntes, del com una noia de només 13 anys tingui tantes ganes de menjar-se el món i que a la vegada mostri encara un caràcter tan inocent i infantil. També vam poder despedir-nos dels més petits portant pintura per la cara i fent polseres de goma. Al marxar tots preguntaven quan tornaríem i quan els visitaríem… El significat darrere de cada mirada d’aquests nens i adolescents ens continua posant la pell de gallina.

En la visita el Tecnológico, vam poder assistir a classes com Salut del nen i de l’adolescent, Primers Auxilis, Bioseguretat, Salut Mental i Tècniques d’Investigació. L’últim dia vam realitzar un taller, amb en Tomàs: “Pintando sentimientos”.

Els objectius del taller són;

  • Alleugerir els sentiments relacionats amb algun trauma, donant l’oportunitat de poder-los expressar.
  • Reforçar les actituds de solidaritat i l’escolta responsable
  • Reforçar el « jo puc , jo sé, jo serveixo i jo tinc valor”, per restaurar l’autoestima.
  • Canalitzar l’energia mitjançant l’activitat

Per fer-la, cada membre del taller ha de portar un full gran, pintures i draps. Nosaltres ens vam encarregar de portar la música relaxant.

Ens va sobtar molt el resultat del taller, ja que tots els alumnes sel van prendre molt en serio, des del començament. Van guardar silenci durant el curs, es van arribar a relaxar i van sortir amb pintures molt creatives. Creiem que tots o la gran majoria es van poder expressar amb total llibertat i van aprofitar de la màgia que té aquest taller, sense fer comparacions amb els companys i sense tenir el complexe del “què diran”. Van mostrar molt respecte (cosa que aquí, sovint falta).

A l’hora d’expressar-ho de forma verbal es van quedar callats, però a poc a poc van anant compartint el que van sentir i el significat dels seus dibuixos van preferir quedar-s’ho per ells. Ens van demostrar que carreguen molts problemes a l’esquena i moltes emocions que els hi costa gestionar. Va ser molt emotiu viure-ho des de fora…!

També us volem explicar l’experiència de la Campanya mèdica del passat Dissabte 15 de juliol.

Primer de tot, el Tomàs ens va confiar la responsabilitat de muntar tota la campanya. El dia abans vam a organitzar-ho amb els pocs recursos que teníem (cadires, poques carpes,…). Vam conseguir adaptar-nos a les circunstàncies i se’n va acudir fins i tot molt bones idees, per exemple separar les sales d’espera de les diferents especialitats segons el color de les cadires.

La campanya constava de cinc consultes: una d’Oftalmologia, una de Pediatria, una de Psicologia i dos de Medicina Interna.  Les persones que volien aprofitar la campanya van tenir l’oportunitat de apuntar-se en la Parroquia dos dies abans. Teníem moltes persones apuntades per Medicina Interna, el que no pensàvem es que ens fallaria al últim moment al metge. Encara sort que al final van poder col·laborar uns metges de la Posta i el metge de Pediatria.

Ens vam trobar enmig d’un caos de gent (no de desordre) i sovint ens sentíem incòmodes perquè s’acumulaven els pacients, per la falta de personal, i tots volien i necessitaven atendre’s ràpid perquè vivien en caserios molt allunyats. Ens sabia greu perquè no podíem fer res i sentíem bastant impotència, però tot i així van poder-se visitar tots perquè vam acabar allargant l’horari de la campanya.

Ens sentíem molt bé per aquelles persones amb molt pocs recursos i que van sortir amb un descompte d’un 50% en operacions oftalmològiques. Imagineu, molta gent gran que mai s’ha tractat de la vista, que de cop li diguin que amb una aportació econòmica molt baixa podria millorar molt la seva visió.

Creiem que va ser la part més generosa i útil per part de l’organització. Per altra banda, en quant a medicina general la majoria es visitava amb la intenció de sortir amb una recepta farmacològica entre les mans. Molts venien per dolor general i/o en zones localitzades, infeccions d’orina, cefalees… Doncs disposàvem d’analgèsics i antibiòtics que els podíem oferir de forma gratuïta, després de presentar la recepta corresponent. Nosaltres com a infermeres, a més de ser la part organitzativa de la campanya, de tant en tant procuravem intervenir per mitjà d’educació sanitària. Per exemple, donàvem molta importància al consum d’aigua quan ens comentaven que sovint patien de cefalees i malestar general.

Va ser un dissabte molt productiu i creiem que hem de sentir orgull per tota la feina que hi va haver al darrere, tot i així després de rebre la pitjor notícia que podríem rebre en un viatge com aquest el dia ens va saber molt amarg, durant i després de la campanya.

Des d’aquest moment que el viatge ha fet un gir radical i tots hem sentit moltíssima tristesa i impotència per la situació que ens ha posat la vida. Vam demanar de fer una misa especial on ens van deixar tenir l’oportunitat de dedicar-li una cançó que ens recorda molt a ell: “Sweet Child O’Mine “ de Guns N’ Roses.

Adéu sus Majestades i fins sempre Vince.

FINS SEMPRE, VINCE

Benvolguts i benvolgudes,  ens adrecem a tots vosaltres en un moment que ens entristeix a tots per la pèrdua de Vince. Tots ens hi hem relacionat, era company, amic, profe, tutor era algun d’aquest conceptes per cadascú de nosaltres i per damunt de tot era ell, era Vince. Ens costaria molt definir-lo amb una o dues paraules, en necessitaríem moltes per poder explicar el conjunt de coses que el conformaven: les ganes de viure, la vocació docent, la música en general i el rock en particular, la dedicació a l’anglès, la diversió, la guitarra, viatjar, les nadales, el caos controlat, la tutoria, el rigor, la rissa, l’aventura i, podríem seguir i seguir i seguir. Dissabte ell estava on volia estar i fent el que volia fer, formar part activa del Club de la Solidaritat, l’omplia i haver viatjat a Piura era somni fet realitat, quedem-nos amb això, és un petit consol per apaivagar el dolor que sentim. El trobarem a faltar molt, moltíssim i estarà, mentre el recordem tal com era, amb nosaltres. Sempre.

Direcció Campus Docent SJD i Comissió de Solidaritat

Feria Vocacional en Santo Domingo

Hoy, 14 de julio, hemos estado en estand de Salud de la Feria Vocacional de Santo Domingo, dando orientación a los alumnos de 5° Grado de ambas escuelas de Secundaria y ofreciendo atención a personas que se encontraran indispuestas, que también las hubo.

Las sesiones informativas para el resto de la Comunidad Educativa han seguido con total normalidad. Prevención de embarazo precoz y ETS, autoestima y bullying… y sin olvidar a Joana, de retén, pasando visita en la Posta.

Día del Logro en el Agropecuario / Chalaco

Día completo el de ayer. La I.E. Mauro Reynaldo Giraldo Romero, conocido popularmente como “El Agropecuario” tuvo a bien invitarnos a su Primer Día del Logro, una jornada en la que los alumnos de la escuela demuestran a la comunidad lo mucho que han aprendido durante el primer y segundo bimestre.

Después del desfile por el centro de Santo Domingo y de los actos institucionales de presentación, oración e izada de banderas la Teniente Alcalde Nicole y la Regidora Íngrid, ambas carismáticas alumnas de la escuela, condujeron un acto en el que se pudieron presenciar los estands de las diferentes áreas, representaciones teatrales, canciones, bailes e impresionantes experimentos científicos . Nuestro profesor Vince tuvo el honor de ser invitado a tortilla de maíz con queso por el mismísimo Inca, hijo del Sol, su esposa La Coya y sus hijos primogénitos.

Por la tarde, rally montañero con el Padre Bentura hacia Chalaco, un bonito pueblo unos 500 metros más alto que Santo Domingo, donde conocimos al Padre Yuri, que nos recibió con una deliciosa merienda y  nos mostró las dependencias parroquiales y nos dió un bonito paseo por el pueblo. Se dio la casualidad de que estaban de fiesta, y volvimos a presenciar otro desfile de la Comunidad Escolar, esta vez en ocasión del aniversario del Colegio San Fernando.

Un gran día!!!

 

 

PRIMERA SETMANA A MONTERO

Primera setmana a Montero i les sensacions són genials e inoblidables.

Cadascuna de nosaltres ens imaginàvem la població, les cases i la manera de viure de Montero de formes diferents, però totes coincidim en que ens ha xocat la manera en que estan fetes les cases, les poques comoditats que tenen… però, reflexionant i convivint uns quants dies amb ells, hem vist que amb els seu clima, és lo just i necessari, i que com no han viscut res més, se’ls veu bé.

Amb el que no se’ls veu bé és amb l’autoestima, les relacions entre pares i fills encara són molt primitives, el masclisme viu en la majoria de les cases igual que l’alcoholisme.

Després de veure això, hem vist clar perquè estem aquí.

Abans quan ens preguntàvem que anàvem a fer a Perú els hi responíem que sobretot anàvem a aprendre d’ells, a obrir la nostra ment i ajudar amb el que poguéssim, fent xerrades i/o anant a les postes de salut, però això últim no ens ho crèiem del tot. Ara veiem que si, que estem fent un “compartir” com es diu aquí. Tot i així sentim que rebem més del que aportem.

No ha calgut que passés ni una setmana perquè en sentim com a casa, còmodes amb la gent que ens envolta, amb el poble i amb la parròquia que és on dormim. A les 6pm ens anem a casa on tenim la sort de comptar amb una terrassa enorme, on aprofitem per preparar les xerrades i passar l’estona.

A tot arreu on anem ens acompanya la Hermana Pietrina; una crack de dona. Ens ho te tot organitzat i quan sens ha presentat algun problema ens l’ha solucionat d’immediat. Ens riem molt amb ella.

També ens sentim molt còmodes amb Doña Hilda i la seva família. Doña Hilda és la que ens acull a casa seva per fer el “desayuno, almuerzo y cena”. I s’ha de dir que ens cuida molt bé. Teníem la perspectiva de que ho passaríem pitjor amb el menjar però al contrari, gaudim amb el que ens ofereix.

Ens preocupa arribar aquí un mes a casa i no tenir el programa “CBT Combate, la unión de las fuerzas” que ens acompanya a cada sopar. Vam començar dient: quina parida de programa! Perquè ens han de posar això? (menys a la marta que li encantava i fins i tot es coneixia els participants) i ara, estem totes enganxades.

També quan vam arribar, al veure que les netes de Doña Hilda (de 8 i 12 anys) eren tant tímides, ens hem anat esforçant perquè es sentissin còmodes amb nosaltres i ho estem aconseguint. Ahir li vam dir a la Zuleyka (la neta de 8 anys) que els hi digués als seus amics que per la tarda (aprofitant que la teníem lliure) faríem jocs a la Plaza de Armas i que s’animessin a vindre.

Va ser tot un èxit!!

Al principi quan eren poquets vam pintar amb guixos una xarranca al terra i els hi va agradar molt. Després d’aconseguir més nens, vam jugar a fet i amagar, al STOP, al mocador, al pilla pilla…hauríeu d’haver vist tots els nens perseguint a la Eva… quin riure! I per rematar la tarda vam treure les pintures de cara i van al·lucinar . Tots es volien pintar. Quan ja s’estava fent fosc ens vam asseure i els hi vam ensenyar fotos de Barcelona i vam deixar que ens preguntessin de tot. Al final no volien que marxéssim. Vam quedar que diumenge faríem més coses al camp de futbol. Se’ns dubte, la millor tarda fins ara.

A mitad de camino

Equipo es un nombre masculino que define “Grupo de personas que se organiza para realizar una actividad o trabajo”. Y eso es lo que somos el grupo de Santo Domingo, demostrándolo cada día.

Nos levantamos para desayunar juntos a las 7 de la mañana, donde  a parte de disfrutar de un matutino banquete nos acabamos de organizar y comentar los últimos arreglos del día. ¡Al ataque, a sus posiciones!

Y así empieza la jornada cada uno en su sitio y trabajando duro. Algunas dan apoyo en la posta mientras que otras hacen ponencias y dinámicas en las diferentes escuelas sobre tópicos relacionados con la salud. Hoy se han tratado los temas de  autoestima y bullying,  sexualidad y  RCP. Sin embargo, sabemos que cada uno de nuestros esfuerzos hace llenar el vaso de un proyecto en común: “hacer salud en Santo Domingo”

Reunirnos para comer es liberador, desconectar un poco y comentar las anécdotas que nos han pasado durante la mañana. Y sin más preámbulos empieza la sesión de tarde, hay trabajo que hacer!

Al finalizar es cuando aprovechamos para prepararnos el material que falta para el día siguiente, hacer el blog, jugar con los niños o contactar con las respectivas familias.

Y día tras día, sin darnos cuenta ya estamos casi a la mitad de esta experiencia tan enriquecedora que vamos a disfrutar hasta el último momento.

un saludo a todos!

Segona setmana a Huarmaca

Hola “sus majestades”! Aquesta setmana, els de Huarmaca ens hem dividit en dos grups.

Un grup (Magui i Júlia) ha seguit amb les xerrades sobre autoestima, embaraç adolescent i ITS. Hem observat una gran falta d’educació sexual entre els adolescents. Les preguntes que al nostre país són obvies, allà són tabús i les respostes es converteixen en un gran descobriment. També ens hem atrevit a parlar d’homosexualitat, quelcom mal vist a causa del pes de l’educació religiosa i dogmática. Tot i així, els nostres alumnes han estat molt atents i mostraven molt interés i ganes d’aprendre.

L’altra grup (Clàudia i Natàlia) hem anat a la “Aldea Infantil”, on viuen nens i nenes d’entre 6 i 18 anys que hi han ingressat per ordre judicial. La majoria han estat víctimes d’abusos sexuals i abandonament. El primer cop que vàrem entrar i els vam veure, se’ns va encoingir el cor. Les seves mirades ens explicaven tot el que havien viscut, podiem notar la por i la inseguretat que sentien.  Vàrem parlar de l’autoestima i de la resiliència, també de la importància de seguir estudiant. Va passar el temps volant i el dia següent quan hi vam tornar, ens van rebre amb una gran abraçada, com si ens coneguessin des de sempre. Amb els més petitets hem fet activitats a l’aire lliure. Cada minut que passava, venia un nen o una nena a abraçar-nos i ens foniem amb les seves mirades tendres que l’únic que demanaven es afecte i una mica d’atenció. Hem de reconèixer que cada cop que surtim per aquella porta, es fa un silenci.

A part de la Aldea, pels matins estem al Centre de la Salut “Posta”. Entre Pediatria i Planificació Familiar. A part d’aquestes especialitats, també tenen Obstetrícia, Odontologia, Medicina Interna, Psicologia, una petita zona d’hospitalització i un quirófan. Força complet per ser on estem. Aprenem la seva manera de treballar, amb quins recursos, quines són les malalties o motius de consulta més habituals. Hem estat molt ben rebudes per tot el personal sanitari del centre.

Hi ha molta gent que ve dels “caserios”, és a dir, poblets dels voltants de Huarmaca que estan a 3 i 4 hores caminant fins arribar al centre de salut. Les dones caminen descalces i a les seves esquenes porten el seu recent nascut, moltes vegades en condicions no gaire bones. Són dones que tenen un promig de 8 o 10 fills i el fet de que es mori un d’ells, significa que simplement seran un menys  a casa. No donen la importáncia a la vida d’un nounat, ja que consideren que fins que no tenen un any, no son persones.

 

 

PD1: a la fotografia on sortim pelant-nos de fred és a la Laguna Negra de Huancabamba. Alla es fan rituals curatius realitzats per chamans i és per aixo que el converteix en un lloc magic.

PD2: vivim en un mar de núvols cada dia quan es pon el sol.

Per la proxima intentarem penjar fotografies dels caserios que us hem explicat.

 

Moltes gracies per llegir-nos.

Fins aviat!!

Simulacro de seísmo en las escuelas de Santo Domingo

Diez de la mañana, suena la alarma en la escuela primaria Gabriel Sánchez Díaz, en el I.E. Mauro Reynaldo y en el I.E. San Juan. Los alumnos desfilan ordenadamente hacia la cancha donde el personal sanitario junto a las autoridades policiales reciben a los evacuados. Los brigadieres atienden rápidamente a los “heridos” postrados en sus respectivas camillas. La directora felicita al alumnado por su rápida y efectiva evacuación de un potencial terremoto de 8 grados en la escala de Richter. Se ha batido el récord con respeto al año pasado. La operación se repetirá para los ciudadanos en la Plaza de Armas a las 3:00 p.m. Dos de nosotras hemos estado dando apoyo en cada una de las escuelas de primaria y secundaria.

Berta y Marta, han aprovechado su visita a la escuela para tomar la talla, el peso y la hemoglobina de los estudiantes de infantil. Acto seguido hemos vuelto a nuestras actividades rutinarias de apoyo a la posta y educación sanitaria en las escuelas. Los temas de hoy han sido autoestima y Bullying, prevención de embarazo precoz y ETS y hábitos tóxicos. Los alumnos han recibido las charlas con gran madurez.

Segundo Fin de Semana.

Por fin llegó el anhelado fin de semana. Estamos muy cansados, pero salimos a “compartir” con nuestro amigo Joel, el psicólogo del I.E. San Juan. ¡¡¡ No nos lo podemos creer, no son ni las 10 y ya estamos bostezando… venga a la Cama!!!

Es sábado por la mañana, pero los gallos no lo saben, así que no perdonan. ¡Arriba! lavadoras y vamos a ver a nuestro amigo Flavio, el guía turístico de la Municipalidad, que nos ha sugerido ir a “El Caracol” un pozo en esa forma de origen desconocido. Dice la leyenda que eran los baños de una princesa inca, otras teorías arqueológicas también defienden que fueron obra del hombre, para hacer rituales honrando a la “Mama Pacha” Diosa de la Fertilidad. La explicación más razonable es que es un capricho de la naturaleza, causado por la erosión o por uno de estos moluscos. Son tres los Caracoles descubiertos, aunque dos de ellos uno es subterráneo y el otro se haya en el lecho del rio. Por la tarde conocemos por fin al Padre Pablo, un declarado Culé (a diferencia del Padre Bentura que simpatiza más con el Real Madrid). Nos honra a dejándonos acompañarle a la guitarra en la misa del sábado por la noche.

Este domingo por fin se nos puede presentar formalmente a la Santo Domingo tanto en misa de 8:00, la del Municipio, como en misa de 11:00, la de los campesinos, incluso se nos perite subir al Altar Mayor para dirigir unas palabras de agradecimiento a la Comunidad: “Somos miembros de la Orden Hospitalaria de San Juan Dios, nuestro valor principal es la hospitalidad, cuando pensamos en hospitalidad pensamos en Santo Domingo” Por la tarde a descansar y a prepararnos para otra ajetreada semana.

Hoy hemos sido invitadas a participar de una jornada espiritual con el grupo de jóvenes del I.E. Mauro Reynaldo. Cuatro de nosotras hemos podido asistir a esta reunión, seguida de un compartir con los alumnos y con el Padre Pablo.